L'Època dels Imperialismes (1870-1919)

El període 1870-1914

El període 1914-1919

                                                El període 1914-1919

  1. Objectius
  2. Avaluació inicial
  3. La I Guerra Mundial (la interpretació dels fets)  
  4. La revolució russa (la interpretació dels fets)  
    1. L'absolutisme de Nicolau II
    2. La revolució de febrer de 1917
    3. La revolució d'octubre
  5. La guerra civil russa i els brots revolucionaris en alguns països europeus (les condicions de la pau).
  6. Les conseqüències de la I Guerra Mundial (la interpretació dels fets)  
  7. Examen
  8. Pel.lícules i enllaços.
  9. Material d'ampliació.

 

Objectius

  • entendre la IGM com una guerra imperialista
  • estudiar les fases de les operacions bèl.liques.
  • analitzar les conseqüències de la Gran Guerra
  • comprendre la revolució russa com la primera revolució socialista de la Hª i el seu procès de gestació.
  • analitzar les conseqüències de la revolució soviètica
  • diferenciar la revolució burgesa de la revolució socialista.

 

Avaluació Inicial

  • Definiu:
    • colonialisme
    • nacionalisme
    • armistici
    • revolució
    • comunisme
    • revolució socialista
    • soviet
  • Indiqueu els blocs de la I Guerra Mundial
  • Quin sistema econòmic, social i polític hi havia a Rússia al 1900?.

 

"il.lustració" a  http://historiageneral.com20090522causas-de-la-primera-guerra-mundial.

 

 

 

     La I Guerra Mundial

 

 

 

l'entusiasme patriòtic en l'allistament

Introducció

                                                                                                                                                                                 castellano

             Al 1900 era indiscutible el predomini de l'Europa Liberal al món gràcies al desenvolupament del capitalisme industrial i l’expansió colonial, però aquesta situació no estava exempta de problemes: interns, per les tensions existents entre la burgesia  i el proletariat (molt més aguditzats en els països menys desenvolupats), i externs derivats de les tensions provocades per la rivalitat imperialista i pels nacionalismes dels Balcans. Finalment, aquestes tensions derivarien en una crisi internacional sense precedents per la  gran capacitat destructiva que va tenir -La Gran Guerra-,  localitzada en Europa (encara que van participar-hi les principals potències de tot el món) que, al mateix temps, potenciaria les tensions internes  provocant l’esclat revolucionari a diversos països europeus (Rússia, Alemanya, Àustria, Hongria i Itàlia) i, a llarg termini, determinaria la crisi dels valors decimonònics que encara persistien de la ideologia liberal - les llibertats individuals sense limitacions, la fe en el progrés i  l’harmonia social-, i, en definitiva, la decadència del liberalisme i de la mateixa Europa.

                                                                 

La I Guerra Mundial

                                                                                                                                                                       
• Estudieu la informació del llibre sobre la I Guerra Mundial.

• Estudieu els següents apunts:

 

      Les causes generals de la guerra ja han estat comentades en anteriors ocasions:

  • Econòmiques: La competència econòmica entre els diferents capitalismes (l’Imperialisme)
  • Polítiques:
    • El nacionalisme exacerbat (amb els desitjos de revenja francesos o la idea entre la opinió pública alemanya de que era impossible evitar la guerra)
    • La rivalitat marítima per la supremacia naval entre Alemanya i Gran Bretanya
    • La rivalitat en els Balcans (amb el rerefons de l’enfrontament entre Rússia -aliada de Sèrbia- i l’Imperi austríac)
    • La relativa llibertat de decisió dels dirigents polítics
    • La guerra com a punt de fugida davant els problemes interns (cas de Rússia)

         Els antecedents  immediats corresponen a esdeveniments dels  inicis del segle ja que si cap  a finals del XIX el sistema d’aliances estava equilibrat entre la Triple Aliança (1882)  d'Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia, per una banda, i l ’aliança de França i Rússia per una altra, des de 1902 l’equilibri s’altera amb els acords entre:

    • França i Itàlia  al 1902 (trencant la Triple Aliança)
    • França  i Gran Bretanya al 1904
    • França-Gran Bretanya -Rússia  al 1907 (la Triple Entesa)

         La cursa d’armaments (amb plans de campanya militars perfectament dissenyats ), la opinió pública pro-bel·licista  (evidenciant el fracàs de la II Internacional  socialista pel triomf del sentiment nacional sobre el sentiment de classe),  i les crisis del Marroc (1905 i 1911) i dels Balcans (1912 i 1913) van aguditzar les tensions fins que l’atemptat de Sarajevo (28 de juny de 1914) posa en marxa el sistema d’aliances que va fer impossible d'aturar la guerra: 

    • 23 juliol Àustria dóna a Sèrbia un ultimàtum (degut a la negativa de Sèrbia a què Àustria participés en la investigaió per l'assassinat de l'hereu del tro austríac)
    • 28 de juliol Àustria declara la guerra a Sèrbia, el que comportarà la mobilització russa i, immediatament, l'exigència alemanya de la seva desmobilització.
    • 31 de juliol Rússia (aliada de Sèrbia) declara la guerra a Àustria.
    • 1 d'agost Alemanya (aliada d'Àustria) declara la guerra a Rússia.
    • 3 d'agost Alemanya declara la guerra a França (aliada de Rússia).
    • 4 d'agost Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya per la invasió alemanya de Bèlgica (per atacar França).

          La guerra és ja internacional, no es pot localitzar com un nou conflicte als Balcans. Al llarg de les hostilitats arribaran a intervenir 28 països, encara que els dos blocs estaran formats principalment per:

  • Rússia, França, Gran Bretanya, Japó, Itàlia, USA, bloc amb possibilitats d'abastiment d'homes i materials ilimitades (colònies)
  • l'Imperi d' Àustria-Hongria, l'Imperi Alemany i l'Imperi Turc -els imperis centrals- amb Bulgària, bloc més compacte i, en principi, tècnicament superior.

         L'equilibri de poder en les relacions internacionals, que havia estat unobjectiu constant en la política europea des del Tractat de Westfàlia (1648), el Tractat d'Utrecht (1713) i el Congrés de Viena (1814), va entrar en crisi definitiva amb la política de blocs que va desembocar en la Primera Guerra Mundial.

              En relació al desenvolupament de les operacions bèl·liques s'ha de dir que, il·lusòriament, en les cancelleries europees  es pretenia una guerra “civilitzada”, una guerra de moviments a la manera tradicional, i les previsions suposaven que seria de curta durada (uns mesos). Però el fort sistema defensiu francès, que  va evitar una ràpida victòria alemanya,  i la utilització progressiva de les noves armes (llançaflames, gasos asfixiants, metralladores, tancs dirigibles, avions, submarins), determinaran que,  aviat (finals de 1914), s’estabilitzin els fronts  -a l’est per l’èxit de l’exèrcit alemany però el fracàs de l’austríac,  i a l’oest –la batalla del Marne-, donant lloc a la guerra de trinxeres (1915-1917) de caràcter clarament defensiu en què objectiu era resistir.  Si abans es tractava del xoc d’exèrcits ara era el xoc dels recursos nacionals, la guerra comercial (bloqueig a les potències centrals), una guerra  de desgast combinada amb mortíferes batalles (Verdum, febrer de 1916,  en la que van morir més de 275 mil francesos o la del Somme, juliol 1917,  que va causar més de 700 mil baixes alemanyes).
             Ja des del gener de 1917 es van donar els primers intents de pau davant la creixent oposició interna a la guerra, però no va ser fins al final d’aquest any, per  l’entrada dels EEUU a l'abril  (al mes següent van entrar en combat 1 milió de soldats perfectament avituallats),  a pesar de l’armistici demanat per Rússia (novembre), que es trenca l’equilibri militar. A partir d’agost de 1918, l’ofensiva dels aliats de l’Entensa acaba amb la rendició de les potències centrals: al setembre Bulgària i Turquia demanen la pau i Àustria i Alemanya al novembre.

              A la reraguarda, el plantejament econòmic durant la guerra era, per a tots els combatents, de “guerra total”, és a dir, que l’economia, dirigida pel govern, estava totalment subordinada a les necessitats de la guerra: per l’escassetat de la mà d’obra es regula el treball i s’imposa el treball obligatori i  l’ocupació de mà d’obra femenina en nombrosos llocs de treball, el govern fixa preus, dirigeix la producció i fixa pressupostos (l’emissió de moneda provocarà  inflació, i  la petició de préstecs un gran endeutament -a favor d’USA principalment-). Políticament, s’imposa una “dictadura de guerra” en la que els governs actuen sense consultar als Parlaments, hi ha una rígida censura   i queden suprimides algunes llibertats bàsiques a més de  les eleccions. A nivell social la població civil patirà, a mesura que transcorri el conflicte, un agreujament extraordinari en la duresa de les condicions de vida (racionament, especulació, mercat negre, empitjorament de les  condicions sanitàries, congelació salarial, pèrdua de drets i llibertats) que farà  que es passi de l’entusiasme  popular inicial davant el reclutament (triomf de la “unió sagrada”) a l’agudització de les tensions socials i al progressiu augment de l’oposició a la guerra (especialment des de 1917) que es manifestarà en vagues, motins i desercions. L’actuació socialista (Conferències de Zimmerwald al 1915 i de Kienthal al 1916) i  de pacifistes contribuiran  al creixent sentiment antibèl·lic. Aquesta oposició a la guerra i les tensions socials provocaran  conflictes civils pels intents revolucionaris en els països vençuts, ràpidament controlats, però a Itàlia la situació revolucionària conduirà a l'ascensió del feixisme, i a Rússia al triomf de la primera revolució socialista de la història. És a dir, a l'entrada en el segle XX, marcat des dels seus inicis pels efectes de la Gran Guerra.

     

 "il.lustració"

                                             

 

 

            Exercicis

• Feu un esquema en claus sobre les causes de la IGM.

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

“Unos quieren la guerra porque es inevitable dadas las circunstancias actuales. Y para Alemania más vale enseguida que tarde. Otros la consideran necesaria por razones económicas motivadas por la superpoblación, la superproducción y la necesidad de mercados y salidas de productos, o por razones sociales: una maniobra de distracción en el exterior sólo puede obstaculizar o retardar la llegada al poder de las masas democráticas y socialistas. Otros, inseguros sobre el porvenir del Imperio, y creyendo que el tiempo que transcurra irá en beneficio de Francia, piensan que hay que acelerar los acontecimientos. No es extraño encontrar, a través de conversaciones y folletos patrióticos, el sentimiento oscuro pero profundo de que una Alemania libre y una Francia resucitada son dos hechos históricos incompatibles. Otros son belicosos por bismarckismo{...} Hacen emerger un orgullo sin límite de un pasado reciente, alimentado por recuerdos vividos, por la tradición oral o por los libros, y herido por los acontecimientos de estos últimos años.”
                                                                                    P. Guillen: El Imperio Alemán (1871-1918), 1973

  1. Classifica les causes de la guerra que planteja el text.
  2. A quines circumstàncies creus que es pot referir la primera idea?
  3. I a quins esdeveniments la última idea?

• Llegiu els textos següents  i responeu les qüestions:

Text 1
“Stefan Zweig, un judío austríaco, cuenta en su libro Recuerdos de un europeo, la penosa impresión que le produjo ver como, encontrándose en un cine de Tours, durante la primavera de 1914, bastó la aparición en la pantalla de Guillermo II y Francisco José para desencadenar en la sala oscura una barabunda de silbidos y de pataleos{...}. Todo el mundo gritaba y ululaba, mujeres y hombres y hasta los niños escupían como si fueran ofendidos personalmente. Me asusté hasta el fondo del corazón, pues llegué a comprender el terreno que había logrado ganar la ponzoñosa propaganda de odios proseguida durante tantos años.”
                                                                                            Crouzet: Historia de las civilizaciones, tomo VII

Text 2
“Durante los calurosos días de finales de julio, yo estaba en Cambridge, discutiendo la situación con todo el mundo. Consideraba imposible creer que Europa estuviese tan loca como para precipitarse a la guerra, pero yo estaba convencido de que, si llegaba la guerra, Gran Bretaña se vería involucrada. Yo deseaba vivamente que Gran Bretaña permaneciera neutral, para lo que recogí firmas de un amplio número de profesores y compañeros para una declaración que, a tal efecto apareció en el Manchester Guardian. El día que la guerra fue declarada, casi todos ellos cambiaron de pensar. Eché la tarde paseando por las calles, especialmente en las cercanías de Trafalgar Square, observando a un entusiasmado gentío que me hacía a mi mismo sensible a tales emociones. Durante aquel día y los siguientes descubrí para mi sorpresa que hombres y mujeres sensatos están encantados con la perspectiva de la guerra. Yo había supuesto ingenuamente lo que la mayoría de los pacifistas afirmaban: que las guerras eran una imposición de gobiernos despóticos y maquiavélicos sobre una población que las rechazaba.”  
                                                                       
                                                                                                                 Russell, Bertrand: Autobiography, 1951

Text 3
En la madrugada del 5 de agosto, todas las grandes potencias europeas estaban en guerra. Desde cuatro días antes, una extraña explosión de júbilo patriótico recorría el continente y se manifestaba junto a las estaciones de ferrocarril o en los bandos con las instrucciones militares. Los soldados partían cantando, con la flor en el fusil, hacia una guerra que creían justa. Ningún gobierno tuvo que hacer frente a un partido del extranjero, pues la homogeneidad ideológica, propiciada por la burguesía, prevaleció sin fisuras, al menos, hasta que en 1917 se produjo la Revolución Rusa.
En todos los países, incluso en el mosaico nacionalista de Austria-Hungria, la unión sagrada, la burgfriede, funcionó a la perfección, y pocas mentes lúcidas escaparon al entusiasmo belicoso. ¡Qué bonita y fraterna es esta guerra!, exclamaba Robert Musil en Viena{...}. Rusia presentó la guerra como una cuestión de vida o muerte para el eslavismo; Alemania, con la misma convicción que revelaban las notas del Kaiser, se escudó detrás de la perfidia coligada de la Entente; Francia, dirigida por un notorio revanchista -Poincaré-, se consideró víctima de una agresión ante la invasión alemana.
                                                                                              Los grandes hechos del siglo XX, ed. Orbis

 

  1. Indica el context històric dels documents. De què tracten? Que reflecteixen?
  2. Qui eren Guillermo i Francisco José (text 1)?
  3. Quin sentiment es va imposar en la majoria de la població segons els textos?
  4. Es va mantenir aquest sentiment al llarg del conflicte?. Per què?
  5. Explica què significa aquesta idea del text 3: "la homogeneidad ideológica, propiciada por la burguesía, prevaleció sin fisuras, al menos, hasta que en 1917 se produjo la Revolución Rusa"

 



• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

                En esta situación intolerable, nosotros, representantes de los partidos socialistas, sindicatos y minorías de esas organizaciones, alemanes, franceses, italianos, rusos, polacos, letones, rumanos, búlgaros, suecos, noruegos, finlandeses, holandeses, suizos, nosotros que no nos alineamos en el terreno de la solidaridad nacional con nuestros explotadores, sino que hemos permanecido fieles a la solidaridad internacional del proletariado y a la lucha de clases, nos hemos reunido para renovar los lazos rotos de las relaciones internacionales para apelar a la clase obrera a tomar nuevamente conciencia de si misma y arrastrarla a la lucha por la paz. Esta lucha es la lucha por la libertad, por la fraternidad de los pueblos, por el socialismo. Es necesario reemprender esa batalla por la paz, por la paz sin anexiones ni indemnizaciones de guerra. El derecho de autodeterminación de los pueblos debe ser el fundamento inquebrantable en el orden de las relaciones de nación a nación.

                           Manifiesto de Zimmerwald, 1915 en Droz,J.: Le socialisme démocratique 1864-1960 París A.Colin 1966

    1. Indica quines idees del document corresponen a la ideologia del Manifest.
    2. A qui es dirigeix?
    3. Què proposa?
    4. Què significa el "derecho de autodeterminación". A quines nacions es referia el document?

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

“Desde hacía ocho horas, los servicios de avituallamiento no se habían repetido. Partieron al finalizar el día hacia la negra noche y se acabó, se fundieron como el azúcar en el café. Ni un hombre volvió. Todos han muerto (...). Se ve abajo un hombre caído en tierra, podrido y lleno de moscas, pero todavía rodeado de latas y barras de pan unidas por un cable de hierro. Aguardamos a que el bombardeo se calmase. Nos lanzamos hacia él. Desatamos de su cuerpo las barras de pan. Cogimos las latas llenas. Las otras latas han sido alcanzadas por las balas. El pan está mojado. He aquí lo que haremos todo el día (...)
Por la tarde, un compañero ha llegado con una rata. Una vez despellejada, la carne es blanca como un papel.”                    
                         
                                                                                  Giono, J.: Escritos pacifistas

  1. Contextualitzeu el text.
  2. A quina fase pertany?. Raoneu la resposta.
  3. Comenteu les seves característiques.
  4. Quin era l'estat d'ànim de l'autor?
  5. Es correspon al que heu llegit en els textos 1,2,3 anteriors?. Raona la resposta i explica per què devia ser així.
  6. Feu un esquema en claus sobre les fases de les operacions bèl.liques.

 

• Comenteu el text següent:

          Al atardecer del 22 de abril los alemanes, a la vez que realizaban un intenso bombardeo de artillería a la ciudad francesa, vaciaron dos calderos de cloro gaseoso que formaron dos nubes, una a cada lado de la ciudad, contra las tropas atrincheradas que la defendían. Estos soldados no eran tropas escogidas y no se les había advertido de la posibilidad de que se lanzaran gases, y así, los que no se asfixiaron de momento, huyeron hacia el canal vomitando, poniéndose las manos en el cuello y gritando "¡Gas, gas!". En un instante dejaron en la linea un espacio desierto de cuatro millas de anchura en el que sólo quedaron los muertos y los agonizantes. Los que no fueron afectados directamente lo contemplaron con estupor.
             "Lo más sorprendente de todo fue una nube baja de humo o vapor gris amarillento, y, por debajo de ella, un murmullo sordo y confuso (...). Vi a los morenos guerreros del Africa francesa. Habían abandonado sus rifles y sus equipos, incluso sus chilabas para correr más aprisa. Uno de ellos llegó hasta nuestras líneas. Uno de nuestros oficiales le agarró y apuntándole con el revólver le dijo: 
-¿Qué os pasa maldito hatajo de cobardes?.
El soldado sacaba espuma por la boca y los ojos se le salían de las órbitas; cayó retorciéndose a los pies del oficial inglés mientras escupía, a pedazos, sus pulmones calcinados".

 

• Comenteu la imatge següent:

imatge

                              

 

La revolució russa

 

 

• Estudieu la informació del llibre sobre la Revolució Russa

• Estudieu els següents apunts:

 

"il.lustració"

 

 

1900

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1905

 L'absolutisme de Nicolau II

                                                                                                                                                            castellano

           Al 1900 Rússia es trobava encara en la transició entre el feudalisme i el capitalisme. Era, doncs, un imperi on predominava el sector agrari (les reformes d’Alexander II havien mantingut l’agricultura tradicional), una societat estamental amb fortes desigualtats entre la minoria privilegiada (aristocràcia i clergat) i la pagesia. Tanmateix, com s’havia iniciat la industrialització (amb tècniques i capital estranger) havia sorgit en aquestes ciutats la burgesia industrial i un proletariat en les condicions que hem conegut de la primera fase de la revolució industrial a occident (d’absoluta misèria, salaris de subsistència, llargs horaris i sense drets de sindicació o vaga). Políticament, l’imperi tsarista era absolutista i centralista i comptava amb el suport de l’Església ortodoxa, la noblesa i l’exèrcit, però coneixia una oposició creixent per part de diferents sectors socials i forces polítiques amb objectius diversos: els nacionalistes de les zones russificades (Finlàndia, Polònia, Ucraïna),  la burgesia liberal antiabsolutista (Partit Kadet), i sector més radicals entre el proletariat i els camperols ja que s’havien difós les ideologies anarquista i socialista de diverses tendències -socialistes revolucionaris del SR, anomenats esserites, marxistes del POSD -fundat al 1898-, i també hi havien seguidors d’altres tendències considerades subversives (com els populistes narodniks, moviment d’arrels socialistes, contrari a la industrialització  i  partidari de la vida en zones rurals). El camp era un constant ferment revolucionari degut a l'acció d’intel·lectuals entre la pagesia (amb els atemptats dels socialrevolucionaris, dels narodniks i dels anarquistes) i les vagues i manifestacions creaven una contínua agitació a les ciutats. La resposta governamental era d’una extraordinària repressió considerant l’oposició com un problema d’ordre públic propi de delinqüents que s’havia d’eliminar a base d’una rígida censura preventiva, la persecució policial, la presó, la tortura i freqüents condemnes a mort.
             El Partit social revolucionari, fundat  al 1901 per V. Chernov, serà el principal opositor als bolxevics. El seu programa, una barreja d’ideologia socialdemòcrata -revisionista-, i populisme,  va tenir molts seguidors entre els camperols per la defensa de la «socialització  de la terra» (la terra en mans de les comunitats pageses) , en contra de la  «nacionalització de la terra» bolxevic (la terra en mans de l'Estat). El seu mètode d’acció era el terrorisme.
            Al 1903, en el II Congrés del POSD, era ja palesa la divisió entre els menxevics (minoritaris) i els bolxevics. Els primers, marxistes ortodoxes, eren partidaris de seguir els passos necessaris fins arribar a la fase de la presa del poder pel proletariat, o sigui, partidaris de què primerament s’havia de recolzar la instauració d’una democràcia burgesa que impulsés el desenvolupament del capitalisme industrial ja que en un país agrari amb una ínfima minoria obrera no seria possible la dictadura del proletariat, en definitiva, s'havia d'esperar al desenvolupament del capitalisme i del proletariat per iniciar la fase revolucionària socialista. Mentrestant el partit havia de ser un partit de masses, obert a tota la classe obrera, als pagesos i d’altres simpatitzants. Els bolxevics, liderats per Lenin, diferien principalment en la dinàmica del partit, al considerar que el POSD havia de ser un partit rígidament disciplinat, centralitzat i integrat per “polítics professionals” que serien l'avantguarda del proletariat per dirigir la revolució, ja que no confiaven massa en la capacitat revolucionària de la burgesia russa.

"il.lustració"

            La derrota contra el Japó al 1905, desencadenaria la primera revolució russa a partir de les “Jornades de Sant Petersburg” en les que l’exèrcit va disparar contra una manifestació popular pacífica que pretenia lliurar una carta al tsar i sol·licitar una entrevista (Diumenge sagnant). Es van succeir vagues, revoltes, motins (mariners d’Odesa, guarnició de Kronstadt) i manifestacions, juntament amb insurreccions nacionalistes a Finlàndia i Polònia provocant una crisis política de la què el tsar es va sortir prometent una reforma política "El manifest d'octubre" (Constitució i una Duma legislativa) sense cap repercussió pràctica. Conseqüència de tot això, van continuar les agitacions i les vagues, el règim va tornar a la política repressiva (Stolypin), i la secció bolxevic del POSD decideix participar en la revolució democràtica burgesa. La reforma agrària, amb la supressió dels sistema “mir” (la comunitat rural era la propietària de la terra i responsable del pagament dels impostos) va permetre la creació de pagesos petits propietaris (Kulaks) mentre s’incrementava el proletariat agrícola.

1915

La revolució de febrer de 1917

Davant la inestabilitat que causava l’oposició, el tsar decideix participar en la I Guerra Mundial com un mitjà d’adquirir prestigi i crear un sentiment d’unitat nacional davant l’enemic estranger, però des de 1915 creix encara més l’oposició  per les desastroses conseqüències de la  intervenció (mort de milers de soldats de fam, de malalties, de fred, mal equipats i sota les ordres de comandaments incompetents o d’oficials descontents del resultats de les operacions i de les nombroses baixes), i per la inflació dels preus que feia empitjorar les condicions de vida. A més, la influència política de Rasputin desacreditava al tsar que cada vegada estava més sol. I, com fins ara, la  resposta és la repressió davant les desercions (al 1916 s’havien registrat, aproximadament, un milió i mig),  les vagues, els moviments separatistes i les manifestacions de descontentament dels liberals. Fins i tot part de la noblesa està farta de la debilitat de Nicolau II (a finals de 1916 els grans ducs exigeixen la convocatòria de la Duma). 

1917
febrer
              L’oposició dels privilegiats aïlla encara més al tsar, situació que és aprofitada per la burgesia russa per reconduir les manifestacions i els motins de febrer de 1917 i encapçalar la insurrecció popular de Petrograd  (diversos cossos de l’exèrcit destinats a lluitar contra els manifestants confraternitzen amb ells). A resultes dels fets de Petrograd, el tsar, sense suport dels seus generals,  abdica (serà la fi de la dinastia dels Romanov), i es forma un Govern Provisional dirigit per la burgesia liberal (príncep Luov), encarregat d’encaminar els passos per convertir Rússia en un Estat Liberal democràtic a la manera des països europeus més avançats. Sembla que la revolució burgesa ha triomfat, però, de seguida, es pot apreciar l’existència d’un poder alternatiu al del govern provisional, el del Soviet de Petrograd (integrat per obrers i soldats, majoritàriament social revolucionaris, i també per anarquistes, menxevics i bolxevics),  que aconsegueix el control sobre les forces armades i té  gran  influència sobre la resta de soviets (per tot arreu proliferen aquestes assemblees d'obrers, pagesos i soldats, focus d'agitació, discussió i difusió de consignes polítiques revolucionàries). 


març

         El govern provisional, que compta amb el suport del Soviet de Petrograd i de la resta de partits, s'encamina a estabilitzar el nou Estat. Els decrets de març  d’establiment d’una República Constitucional amb sufragi universal (masculí) i amplis  drets socials  (llibertat d’associació i de vaga, jornada de 8 hores) intenten, al mateix temps, la col·laboració de les antigues classes dirigents i mantenen certs aspectes de l’antiga situació política i econòmica: el centralisme,  la distribució de la propietat de la terra i  la guerra. El malestar dels nacionalistes, dels pagesos (els soviets dels camperols exigeixen una reforma agrària pel repartiment de les terres dels grans terratinents) i  dels soldats (continuen les desercions i els actes d’indisciplina mentre abunden els de confraternització amb soldats alemanys i austríacs), per tant, continua. A més, l’economia de guerra ha fet disminuir els béns de consum i amb  la mala collita del 1917 s’ha creat una inflació extraordinària. El poder adquisitiu dels obrers es redueix a la meitat i les masses populars urbanes es radicalitzen augmentant els conflictes entre obrers i empresaris (els soviets d’obrers exigeixen l’augment de millores laborals i socials).



abril

 

 

 



juny

            La consolidació de la revolució burgesa es presenta difícil ja que el poder del Soviet de Petrograd  augmenta cada vegada més sobre els soviets de diferents ciutats i pobles i, dins dels soviets, la influència dels bolxevics en fer seves les reivindicacions més importants  dels obrers i dels pagesos: pau i terra. Al mes d’abril han tornat de l’exili Trotsky i Lenin  i aquest va presentar al soviet les denominades Tesis d’abril, defensant que en les circumstàncies històriques que es vivien, especialment la situació pre-revolucionària de les masses populars russes i la guerra internacional,  era el moment de què el partit socialista dirigís la  revolució socialista; per tant, proposava posar fi al Govern Provisional  i establir una República de Soviets que nacionalitzaria la terra, la banca i les grans empreses, sol.licitaria la pau (encara que fos amb condicions desfavorables), donaria llibertats a les nacionalitats i deslligaria al partit revolucionari del confusionisme dels social reformistes. La base d’aquestes propostes era considerar que es podien donar els primers passos cap a la revolució socialista a Rússia (a pesar de ser un país agrari, sense gaire indústria i amb un proletariat molt dèbil) com a preludi de la futura revolució socialista que esclataria a Europa encapçalada pel proletariat alemany (aprofitant la crisi que suposava la guerra imperialista),  i que, un cop triomfés, podria donar suport tècnic i de capital per a la industrialització  russa saltant-se així la fase de democràcia burgesa. I ara era el moment doncs s'havia d'aprofitar la força al carrer dels soviets davant la debilitat del govern. Al juny el Congrés General dels Soviets rebutja la proposta de Lenin. 
juliol
           En els “dies de juliol” tindrà lloc una gran manifestació d’obrers i soldats arrel de la fracassada ofensiva militar russa i les continues derrotes, l’objectiu era forçar la pau i instaurar un govern socialista (els historiadors divergeixen sobre si va estar o no  dirigida pels bolxevics,  en un intent de cop d’Estat que acabaria sent avortat per l’exèrcit). La repressió governamental va estar dirigida especialment contra els bolxevics (el seu diari, Pravda va ser clusurat i Lenin va haver de tornar a l'exili), però l’actuació insurrecta dels camperols continuava, els seus soviets dirigien l’ocupació  i el repartiment de  terres i organitzaven freqüents sublevacions contra els propietaris, les minories nacionalistes reivindicaven els seus drets, moltes fàbriques estaven en vaga i les desercions i desobediències dels soldats en el front de guerrra eren constants. La inestabilitat política debilitava cada vegada més el poder del govern liberal que no va poder detenir el procés revolucionari.


agost

 

 

setembre

              A l'agost, davant aquesta situació d’agitació social, es forma un nou govern presidit pel socialista reformista Kerenski (del Partit Social Revolucionari, amb ministres menxevics), que intentarà estabilitzar la situació i salvar la revolució burgesa oposant-se tant a la dreta (cop d’estat del general Kornilov dirigit a restaurar l'ordre en l'exèrcit i el carrer amb una dictadura militar, fracassat per la intervenció dels obrers armats), com a l’esquerra (la revolució bolxevic preconitzada per Lenin que compta amb més i més adeptes). Els bolxevics, en efecte, tenen cada vegada més influència en els soviets de les ciutats industrials i estan cada vegada més organitzats; en el partit han format un politburó (comitè executiu) integrat pels líders més destacats (Lenin, Trotsky, Stalin, Zinoviev i Kamenev), que determina la creació d’una milícia obrera armada del partit (setembre), integrada per milicians molt preparats en les tàctiques militars, i  disposada a la presa del poder per així reconduir l’actuació en part espontània de les masses prestes a la revolució (o dirigida per altres forces, com els anarquistes, en manifesta oposició als bolxevics).


 

 

octubre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

novembre

 

 

 

 

 

          La revolució d'octubre
(segons el calendari julià  el 25 de octubre/ el 7 de noviembre de 1917 segons el greg)

              En aquestes circumstàncies, un dia abans de l'apertura del congrés dels soviets, el govern intenta ocupar una impremta bolxevic i diversos ponts de la ciutat, com a resposta, el comitè bolxevic, en nom del Soviet de Petrograd que li dona suport, organitza la  nit del 24 d’octubre un cop d’estat contra el govern de Kerenski que no troba cap resistència  i provoca la seva caiguda.  L’endemà 25, en el II Congrés dels Soviets,  els bolxevics, després de veure condemnat el seu cop d’Estat pels menxevics i altres congressistes que abandonen la sala, inicien la presa del poder (en aquest Congrés aconsegueixen la majoria del poder executiu però, de fet, en els soviets continuen en minoria enmig de l'oposició de menxevics, d'altres socialistes com el social-revolucionaris i dels anarquistes). El  nou govern elegit pel Congrés dels soviets, El Consell dels Comissaris del Poble, presidit per Lenin i integrat majoritàriament per bolxevics, dicta les primeres lleis el dia 26 :

  • proposta de pau sense anexions ni indemnitzacions dirigida a tots els bel.ligerants.
    • quan al març de 1919 es signi la pau de Brest-Litovsk , Alemanya imposarà la renúncia a Polònia, Letònia, Estònia i Lituània i la independència de Finlàndia i Ucraïna.
  • expropiació sense indemnització dels grans terratinents.
    • la Llei Agrària de 1918 establirà que qualsevol té dret a una parcel·la  de terra (sense assalariats). El repartiment estaria dirigit pels soviets. En les zones de més densitat el repartiment de minifundis no va satisfer els desitjos de la pagesia (l’emigració  al camp per la fam de les ciutats va agreujar aquest problema). No quedava abolida la propietat privada de la terra ja que es mantenia la petita i mitjana propietat (kulaks).
  • control de les empreses industrials de més de cinc obrers pels comitès de fàbrica.
    •  la necessària col·laboració entre els comitès i els empresaris i alts tècniques no es va produir per la resistència passiva o l’abandonament de les empreses per part dels segons. Això va donar lloc a expropiacions massives  i la seva conversió en cooperatives industrials, sense cap planificació ni coordinació econòmica, provocant una aguda crisi industrial.  

    En dies posteriors es decreta:

  • La nacionalització dels bancs
  • L’anulació dels deutes de l’Estat tsarista
  • La lliure autodeterminació de tots els pobles de Rússia
  • El matrimoni civil
  • La igualtat de drets entre l’home i la dona
  • La separació entre l’Església i l’Estat

      L’objectiu del govern de Lenin era conduir segons les idees socialistes la revolució espontània que havien emprés les masses obreres i camperoles des de mesos anteriors, però, entenent que era necessari esperar el triomf de la revolució socialista a Europa que donés suport a la revolució socialista en Rússia,  l’objectiu immediat era consolidar un període de transició al socialisme (mantenint, per exemple, la petita propietat). Tanmateix, l'estabilitat del seu govern tampoc serà possible, al menys, d'una manera immediata, perquè va esclatar la guerra civil.

 


 

 

 

Exercicis sobre la revolució russa

"il.lustració"

• Repàs de coneixements teòrics:

  1. En l’època tsarista l`agricultura tradicional funcionava a través del MIR. Qué era?
  2. Quan es va abolir la servitud? Quin tsar ho va fer?
  3. Qui eren els kulaks? I els mugics?
  4. La industrialització a Rússia tenia unes particularitats ben definides. Quines eren?
  5. L'estat tsarista es basava en quatre pilars. Quins?
  6. Explica el que sàpigues sobre Rasputin.
  7. Què era el moviment populista o norodniki?
  8. Què proposava el SR (Socialrevolucionaris) o esserites?
  9. Quan va crear el Partit Socialdemòcrata Rus?
  10. L'any 1903 el Partit Socialdemòcrata Rus es va dividir en dos grups. Quins eren i què els diferenciava?
  11. Situa i explica què fou el Diumenge Sagnant.
  12. Situa í explica què fou el motí del Potemkin.
  13. Què eren í quan van aparèixer els soviets?
  14. Què era la Duma?
  15. Situa i explica el "manifest d'octubre".
  16. La revolució del 1917 es va produir en dues fases. Quines va ser?
  17. A la revolució de febrer de 1917 es donava una dualitat de poders. Quina?
  18. En què consistien les Tesis d’Abril?
  19. A l'agost de 1917 hi hagué una insurrecció contrarevolucionària. Qui I'encapçalava i a quins sectors representava?
  20. Quin fet inicia l'època bolxevic?
  21. Com s'anomená el primer govern bolxevic?
  22. Quan i com s'anomena la pau del govern boxevic amb els alemanys?
  23. Què era i quan es va aplicar el comunisme de guerra?
  24. Quines eren les bases polítiques del règim bolxevic?
  25. Què era el Komintem?


• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

El asesinato en 1881 del zar Alejandro II fortaleció aún más [el carácter autocrático del gobierno]. La represión antiterrotista se desarrolló sin ninguna garantía para los acusados. El procedimiento excepcional instituido para luchar contra ellos fue codificado y pasó a ser permanente. Los funcionarios y la policía tenían poderes casi ilimitados. La prensa no era libre y las bibliotecas sólo podían comprar los "libros buenos". Los períodicos extranjeros entraban en Rusia una vez habían sido "pasados al caviar" sus artículos sospechosos. Los profesores universitarios eran nombrados por el gobierno y destituidos con frecuencia. La débil autonomía local subsistente era reducida por el nombramiento (1889) de los "capitanes de cantones" elegidos entre los nobles y con poderes prácticamente omnipotentes. Todo ello combinado con medida antisemitas y con la "rusificación" forzada de las provincias alógenas.

                                                                                                          Duroselle: Europa de 1815 a nuestros días

    1. A què es devia aquesta política represiva?
    2. Comenta l'oposició al tsar (forces socials i polítiques i els objectius de cada força)

     

"Il.lustració"


"Il.lustració"

El 13 de març de 1881, el tsar Alexandre II va patir un atemptat perpetrat per un grup anarquista en el pont Pévchesky de San Petersburg  i va ser portat en trineu fins al Palau d'Hivern, deixant un rastre de sang des de l'escala de marbre fins al seu estudi, on vint anys abans havia signat l'edicte d'emancipació dels serfs. En homenatge i record, el nou tsar va manar construir l’església del Salvador o de la Sang Vessada  en el mateix lloc on Alexandre II fou assassinat.

 

 

 

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

Señor: nosotros, obreros de San Petersburgo, nuestras mujeres, nuestros hijos y nuestros ancianos padres inválidos, venimos a ti a buscar justicia y protección...
El límite de la paciencia ha sido sobrepasado: hemos llegado a ese momento terrible en el que más vale morir que prolongar sufrimientos insoportables. Nos hemos declarado en huelga y advertido a nuestros patronos que no volveremos a trabajar en tanto que no se satisfagan nuestras peticiones.
Lo que pedimos es bien poco. No deseamos aquello sin lo cual la vida no es vida, sino una mazmorra y una tortura infinita.
Nuestra primera pretensión era que nuestros patronos examinaran con nosotros nuestras necesidades; pero incluso eso nos lo han rehusado; se nos ha negado el derecho a hablar de nuestros problemas  alegando que la ley no nos lo reconoce.
También se ha considerado ilegal nuestra demanda de disminuir el número de horas de trabajo a ocho por jornada, establecer el salario conjuntamente... Según nuestros patronos, todo es ilegal, todo cuanto pedimos es un crimen.
Señor: estamos aquí más de 300.000 almas; todos somos hombres, pero sólo por la apariencia, por el aspecto. Cualquiera de nosotros que se atreva a levantar la voz para defender los intereses de la clase obrera es encarcelado, enviado al exilio...
Rusia es demasiado grande y sus necesidades diversas e importantes para que los funcionarios puedan gobernarla por sí solos... Ordena inmediatamente la convocatoria de representantes de Rusia de todas sus clases y órdenes... Y para ello, dispón que las elecciones a la Asamblea Constituyente se hagan sobre la base del sufragio universal, secreto e igual.
Esta es nuestra demanda más importante.”

                                                  Petición de los obreros al zar, publicada por  l’Européen, 4 de febrero de 1905

  1. Quin tipus de font és aquest document?
  2. Situa'l en el context històric a què pertany. De què tracta?
  3. Indica en quines idees del text queda reflectida l'autoria.
  4. A qui es dirigeix?.
  5. Explica la situació política que es vivia en aquell moment.
  6. Resumeix les peticions que es fan i classifica-les.
  7. Comenta les causes que les van provocar.
  8. Quina va ser la resposta que van rebre? Quines conseqüències se'n deriven?.
  9. Diries que és un text revolucionari?. Raona la resposta.

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

               El ejército ruso había perdido al final de la guerra más hombres que ningún otro ejército que haya participado en una guerra nacional, aproximadamente dos millones y medio de muertos, o el 40% de todas las pérdidas de la Entente. Durante los primeros dos meses, los soldados caían en los bombardeos sin pensar, o pensando muy poco; pero poco a poco adquirieron experiencia, la amarga experiencia de los soldados rasos mandados a ciegas. Averiguaban el grado de confusión de sus generales por el número de maniobras inútiles que realizaban sin suelas en los zapatos, por el número de comidas que no hacían.
              De entre este sangriento revoltijo de personas y cosas emergía una sola palabra, el "caos", que en la jerga de los soldados se convertía en un término mucho más crudo.
             (...) Durante la retirada desde Galitzia el comandante en jefe dio una orden secreta: azotar a los soldados por deserción y otros crímenes de guerra. El soldado Pireiko relata: "Comenzaron a azotar a los soldados por las ofensas más triviales; por ejemplo, por haberse ausentado unas cuantas horas sin permiso. Y, a veces, los azotaban con el fin de provocar en ellos el espíritu de lucha." Ya el 17 de septiembre de 1915, Koropatki escribía, citando a Guchkov: "Aquellos que pertenecían a las clases más bajas comenzaron la guerra con entusiasmo; pero ahora están agotados, y debido a las contínuas retiradas han perdido la fe en la victoria".

                                                                                         Trotski,   L.: Historia de la Revolución Rusa, 1973

  1. Situeu el document en el context històric.
  2. Seleccioneu les idees fonamentals.
  3. Expliqueu les causes de la primera idea.
  4. Què era la Entente?
  5. Indiqueu per què Rússia havia participat en la guerra.
  6. Quines conseqüències va comportar aquesta intervenció?
  7. Comenteu la participació de Trotski en la revolució russa.

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

                                                    Cartas de la Emperatriz a su marido

28 noviembre 1915
...Ahora, antes de que lo olvide, debo transmitirte un mensaje de nuestro Amigo (Rasputín), que está inspirado por lo que Él vio en sueños. Te ruega que ordenes el avance hacia Riga, dice que es absolutamente necesario, pues de lo contrario los alemanes se instalarán firmemente en nuestro país durante todo el invierno y costará un innagotable derramamiento de sangre e ímprobos esfuerzos hacer que se marchen...

17 junio 1916
... (Rasputín) suplica que no avancemos con nuestras fuerzas hacia el norte, porque dice que, si seguimos cosechando triunfos en el sur, los enemigos se acabarán retirando por sí solos del norte...

24 noviembre 1916
Te ruego que no cambies a Protopópov ahora, se comportará como es debido, dale la oportunidad de hacerse cargo del tema del suministro de alimentos, y te lo aseguró, todo saldrá bien... Por supuesto que lamento profundamente que Trépov (ministro de Transporte) sea el que esté al frente... Protopópov está totalmente a nuestro favor... Protopópov venera a nuestro Amigo y será bendecido..., no destituyas a Protopópov....

6 diciembre 1916
...Una vez que has expresado tu deseo de mantener a Protopópov, ¿cómo se atreve él (el ministro Trépov) a ir contra ti? Da un puñetazo a la mesa. No te rindas. Demuestra quién es el que manda. Obedece a tu firme y pequeña esposa y a nuestro Amigo. Cree en nosotros.

     F.A. Golder: Documents of Russian History 1914-1917, 1964 (Las cartas de la Zarina estaban escritas en inglés)

  1. De quin tema s'ocupen les cartes?.
  2. A qui van dirigides?
  3. En la carta del novembre de 1916 es parla del "suministro de alimentos". A qui devien destinar-se?.
  4. Què passava amb els aliments?
  5. Qui era Rasputin?.Com el presenta la tsarina?.
  6. Creus que la tsarina tenia influència política?.
  7. Reflecteixen les cartes si el poder del tsar era qüestionat?. Raona la resposta.

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:


                                        Informes bolcheviques sobre la crisis alimentaria en 1916

En el condado de Briansk, provincia de Orel, falta harina de centeno, sal, parafina y azúcar. En Briansk, una libra de azúzar cuesta de un rublo a uno cincuenta. El descontento es general y, más de una vez, ha habido huelgas en las fábricas y plantas industriales exigiendo "harina y azúcar". En el condado de Briansk hay un pueblo llamado Star que tiene una fábrica donde se producen objetos de vidrio. Dicha fábrica es propiedad de la compañía Maltsov, que también hace frente a contratos de guerra. Los obreros de esta fábrica se declararon en huelga el 8 de octubre (1916), porque no habían comido pan desde hacía dos semanas, sino sólo patatas: eligieron a dos representantes y los enviaron al director de la fábrica para exigirle harina y azúcar (puesto que la compañía les había prometido conseguir estos productos a precios de antes de la guerra, ya que mantenía los salarios como en la época de paz). El director no pudo dar ninguna respuesta y sólo hizo promesas. Al día siguiente, los dos representantes fueron detenidos con la acusación de ser elementos poco fiables y fueron juzgados según las leyes del estado de excepción; dos días después, los obreros se incorporaron al trabajo pero siguieron sin conseguir el pan.

                                                                               Font: http://www.1y2gm.com/t2849-documentos-de-una-revolucion  

    1. Explica les causes de la crisi alimentària de 1916.
    2. Quines circunstàncies es vivia al front de guerra?
    3. Dedueix conseqüències d'aquesta situació que quedin reflectides en el document.
    4. Explica què significa la idea: "la compañía les había prometido conseguir estos productos a precios de antes de la guerra, ya que mantenía los salarios como en la época de paz".

 

• Comenteu el text següent:

Del día 13 al 16 de noviembre (de 1916) estuve en la ciudad de Zhizdra, provincia de Kaluga. Había una terrible carestía de productos de primera necesidad; no ha habido en ningún momento ni harina, ni azúcar, ni queroseno. Desde las aldeas no llega ningún producto salvo heno. Posteriormente viajé por varias aldeas: en todas partes hallé quejas, descontento y un cierto recelo.

                                                                                  Alexánder Shliápnikov: On the Eve of 1917, 1982

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

                                 Declaración ante la Duma del líder de las Centurias Negras*, 2 de diciembre de 1916

             Caballeros, hoy subo a esta tribuna con una emoción inexpresable y esto es así, no porque haya abandonado las filas de mi partido. Sería imposible para mí abandonar las filas de la derecha, puesto que yo pertenezco a la derecha más extrema. Pero hay momentos en los que uno no puede hablar desde el campanario de un distrito o de una ciudad de provincia, sino que debe hacer sonar la alarma de la torre de Iván el Grande...
             Rusia ha llegado al límite de su paciencia esperando un gobierno fuerte -no una intolerante autoridad policial, como la que Rusia ha conocido desde antaño-, sino un gobierno que nos demostrara que tiene un programa y un sistema. Pero la única autoridad fuerte que vemos es la sistemática y constante desorganización interna del Estado. La desorganización de nuestra retaguardia está siendo, sin duda, guiada por una mano fuerte e implacable. Este sistema fue establecido por el mismo Guillermo y está siendo concienzudamente llevado a la práctica con la ayuda del partido alemán, que trabaja a nuestras espaldas, y por aquellos elementos -las heces de la sociedad rusa- que tienen el suficiente estómago como para servir al enemigo...
             Caballeros, debemos suplicar al Soberano, y ustedes, sus leales súbditos, elegidos para cumplir su mandato, ustedes que llevan el peso de la responsabilidad sobre el rumbo que tome el barco del Estado ruso, junto con nosotros, vayan al cuartel general y supliquen al Soberano...que libre a Rusia de Rasputín...

            Nota: * Centurias Negras: organización nacionalista antisemita fundada en 1905.     

V. V. Purishkiévich: "Comment j'ai tué Raspoutine", en F. A. Golder, Documents of Russian History  1914-1917

  1. A qui es dirigeix?
  2. Quina és la idea fonamental que es vol transmetre amb aquesta declaració?
  3. A qui es refereix com Guillermo? . I com "las heces de la sociedad rusa"?
  4. Quina petició s'ha de fer al sobirà?. Per què?
  5. Dedueix la ideologia política de l'autor.

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

El 21 de enero (1917) vino a verme, bastante inesperadamente, el Gran Duque Miguel Alexándrovich (hermano del Zar), quien me dijo: "Me gustaría hablar con usted sobre lo que está pasando y consultarle acerca de lo que se debería hacer. Nosotros entendemos la situación...¿Cree usted que va a haber una revolución?"
"(...)  Pero existe otro tipo de peligro. El gobierno y la Emperatriz están llevando a Rusia hacia una paz por separado, a la deshonra y a los brazos de Alemania... Todavía hay tiempo de salvar a Rusia... Lamento decir, sin embargo, que ésto sólo sería posible si la Emperatriz fuese apartada del poder... Mientras ella siga en el poder sólo iremos a la ruina."

                   Memòries de Rodzianko* citat per F. A. Golder, Documents of Russian Revolution 1914-1917, 1964

                   Nota: * Rodzianko, M. V. (1859-1924) Terratinent, membre del Partit Octubrista.

  1. Identifica el tipus de font.
  2. Situa el document en el context històric que correspon.
  3. De què tracta?.
  4. Comenta els problemes polítics que preocupaven al Gran Duc.
  5. Creus que el Gran Duc es mostra descontent del tsar?. Raona la resposta.
  6. Quines conseqüències comportarà aquesta situació?.

 

• Qüestionari sobre el quadre de dades "Evolució de los salarios y precios":

  1. Confeccioneu un gràfic lineal amb la base de dades del quadre.
  2. Interpreteu el gràfic que heu fet.
  3. Comenteu el gràfic que heu fet.
                                      
                                                                       Evolución de los salarios y precios

 

Índice de los precios

Salarios obreros

1913

100

21

1914

101

22,7

1915

130

21-24

1916

203

22-25

1917

673

21,2


                                                                    Citado en Ferro, M.: La revolution de 1917

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

“Ciudadanos del Estado ruso:
Un gran acontecimiento se ha producido. El antiguo régimen ha sido derrocado gracias al poderoso impulso del pueblo ruso. Ha nacido una Rusia libre y nueva. Este gran derrocamiento viene a coronar numerosos años de lucha.
En su unanimidad, el entusiasmo revolucionario del pueblo, plenamente consciente de la gravedad del momento, y la determinación de la Duma del Estado han constituido de mutuo acuerdo, el gobierno provisional (…)
El gobierno cree que el espíritu de profundo patriotismo manifestado durante la lucha contra el antiguo régimen inspirará a nuestros valientes soldados en los campos de batalla. Por su parte, hará cuanto esté en su mano para proveer de lo necesario al ejército a fin de llevar la guerra a su final victorioso. El gobierno considerará como sagradas las alianzas que nos ligan con otras potencias (…)
Paralelamente a las medidas que se tomen para defender al país del enemigo exterior, el gobierno considerará como deber esencial suyo permitir que se exprese la voluntad popular en lo que concierne a la elección de un régimen político, y con sufragio universal directo, igual y secreto (…)
La asamblea constituyente promulgará las leyes fundamentales que garanticen los inalienables derechos del país a la justicia, la libertad y la igualdad.”

                                                                           
Primera declaració del Govern Provisional (6 de març de 1917)

  1. Què significa: "L'Antic Règim ha estat enderrocat gràcies al poderós impuls del poble rus"?
  2. Quines forces polítiques representa aquest govern?
  3. Nomena els projectes polítics recollits en aquesta declaració  (quant a la guerra i el sistema polític).
  4. Aquest govern pretendrà impulsar la revolució industrial  capitalista. Quines forces socials el recolzaven?
  5. Quins aspectes van ser criticats pels bolxevics?


• Comenteu el text següent:

Nuestra obra no se ha terminado: las sombras del antiguo Régimen no han sido disipadas totalmente y son numerosos los enemigos que preparan sus fuerzas para reducir a la revolución rusa. Sin embargo, nuestros éxitos son ya considerables. Los pueblos de Rusia expresarán su voluntad  en una Asamblea Constituyente que será pronto convocada sobre la base del sufragio universal directo, igual y secreto. Se puede ya predecir con confianza que una República Democrática se instaurará en Rusia. El pueblo ruso posee ahora una libertad política total.
Así, apelando a todos los pueblos destruidos y arruinados por esta guerra monstruosa, creemos que ha llegado la hora de realizar un combate decisivo contra las ambiciones anexionistas de los gobiernos de todos los paises; ha llegado el momento para que los pueblos tomen entre sus manos las decisiones en lo que concierne a las cuestiones de la paz y de la guerra. Consciente de su fuerza revolucionaria, la democracia rusa anuncia que se opondrá a la política de conquista de sus clases dirigentes por todos los medios e invita a los pueblos de Europa a una acción común y decisiva en favor de la paz.
Hacemos igualmente una llamada a nuestros hermanos, los proletarios de la coalición austro-alemana y, por encima de todo, al proletariado alemán. Desde los primeros días de guerra, ellos tenían la firma creencia de que, tomando las armas, aseguraban la defensa de la civilización europea amenazada por el despotismo asiático. Muchos de vosotros habéis visto en ello una justificación al apoyo que han dado a la guerra. Pero ahora esta justificación ya no es válida: la Rusia democrática no puede ser una amenaza para la libertad y la civilización.
Nosotros defendemos firmemente nuestra libertad contra todas las tentaciones de la reacción, tanto en el interior como en el exterior. La revolución rusa no retrocederá ante la bayonetas de los conquistadores y no se dejará aplastar por las armas extranjeras. Pero nosotros os hacemos un llamamiento: desembarazaros del yugo de vuestro gobierno semi-autocrático, como el pueblo ruso ha barrido a la autocracia zarista; rechazad ser los instrumentos de la conquista y de la violencia en las manos de los monarcas, los propietarios, los banqueros; así, uniendo nuestros esfuerzos, detendremos la horrible carnicería que es la vergüenza de la humanidad y ensombrece los grandes momentos del nacimiento de la libertad rusa.
Trabajadores de todos los paises: tendiendo nuestras manos como hermanos por encima de las montañas de los cuerpos de nuestros muertos, por encima de los ríos de lágrimas y de sangre vertida inocentemente, por encima de las ruinas todavía humeantes de las ciudades y de los pueblos, os hacemos un llamamiento para restaurar la unidad internacional. Tal es la garantía de nuestras victorias futuras y de la libertad completa de la humanidad.
¡Proletarios de todos los paises, uníos!.
El soviet de los diputados de obreros y soldados de Petrogrado

                                                   Declaración del Soviet de Petrogrado a todos los pueblos. 27 de marzo de 1917

 


• Responeu les qüestions sobre el següent document " les Tesis d'abril":

1. En nuestra actitud ante la guerra, que por parte de Rusia sigue siendo indiscutiblemente una guerra imperialista, de rapiña, también bajo el nuevo Gobierno de Lvov y Cía., en virtud del carácter capitalista de este Gobierno[…] El proletariado con conciencia de clase puede dar su asentimiento a una guerra revolucionaria, que justifique realmente el defensismo revolucionario, solo bajo las siguientes condiciones: a) que el poder pase a manos del proletariado y de los sectores más pobres de los campesinos, aliados al proletariado; b) que se renuncie de hecho, y no solo de palabra, a todas las anexiones; c) que se rompa realmente y de modo absoluto con todos los intereses de los capitalistas […].
2. La peculiaridad del momento actual en Rusia consiste en el paso de la primera etapa de la revolución, que ha dado el poder a la burguesía por carecer el proletariado del grado necesario de conciencia y de organización, a su segunda etapa, que debe poner el poder en manos del proletariado y de las capas pobres del campesinado...
3. Ni el menor apoyo al gobierno provisional: demostrar la falsedad absoluta de todas sus promesas (...).
4. Reconocer que en la mayor parte de los sóviets de diputados obreros nuestro partido está en minoría, y, por el momento, una minoría pequeña, frente al bloque de todos los elementos pequeño-burgueses oportunistas […].
5. No una república parlamentaria, sino una república de todos los sóviets de diputados obreros, peones rurales y campesinos, en todo el país, de abajo arriba. Supresión de la policía, del ejército y de la burocracia (es decir, sustitución del ejército regular por el pueblo armado).
6. En el programa agrario (...) confiscación de todas las tierras de los terratenientes. Nacionalización de todas las tierras del país, de las que dispondrán los sóviets locales de diputados peones rurales y campesinos […].
7. Fusión inmediata de todos los bancos del país en un Banco Nacional único, sometido al control de los Soviets de diputados obreros.
8. No "implantación" del socialismo como nuestra tarea inmediata, sino pasar únicamente a la instauración inmediata del control de la producción social y de la distribución de los productos por los Soviets de diputados obreros (...)."

                                                                                           Lenin: Tesis de Abril. 3 d'abril de1917 (fragment)

  1. Analitza les diferents propostes:
    1. De quina guerra es tracta?. Quina postura defensa? Comenta les diferents postures davant el conflicte.
    2. Què vol dir amb aqueta idea?
    3. Quin formava el govern provisional?. Quins són els punts d'oposició?
    4. Quina conseqüència comportarà el fet de què els bolxevics fossin minoritaris?. A quines forces polítiques qualifica de "elementos pequeño-burgueses oportunistas"?
    5. Per què està en contra d'una república parlamentària?. Quin tipus d'estat proposa?
    6. La reforma agrària que proposa és revolucionària?. Raona la resposta.
    7. Era important el control de la Banca?. Per què?
    8. Què significa el punt 8?.
  2. Quines novetats presenten aquestes propostes en relació a la política seguida fins llavors pel partit bolxevic?.
  3. A qui es dirigeix Lenin?
  4. En quins grups socials confia com a úniques forces revolucionàries?
  5. Quina acceptació van tenir aquestes propostes?.
  6. Expliqueu els esdeveniments socio-polítics que viu Rússia en l'estiu de 1917.
Si voleu, podeu consultar un comentari sobre aquest document.

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

El congreso acuerda:

1- Que habría sido un golpe severo para la revolución el haber entregado el poder a la burguesía sola; y
2- Que habría debilitado y amenazado grandemente a la revolución el haber entregado en este momento todo el poder a los soviets de diputados de trabajadores y soldados, porque tal acto le habría malquistado con ciertos elementos de la población que todavía son capaces de servir a la revolución…

           Por ello el Congreso general de los Soviets en su sesión del 3 y 4 de junio aprueba construir un gobierno de coalición basado sobre una plataforma democrática correcta tanto en relación a la política interior como a la exterior.
           Tras haber escuchado las explicaciones de los compañeros ministros sobre la política general del gobierno provisional revolucionario, y tras haber expresado plena confianza en ella, el Congreso pan ruso está de acuerdo en que esta política defiende los intereses de la revolución.
             El Congreso llama al gobierno provisional a realizar de manera inmediata y resuelta la plataforma democrática que ha sido adoptada y en particular:
a) luchar de forma persistente por la concertación más temprana de una paz general sin anexiones, ni indemnizaciones y sobre la base de la autodeterminación
b) continuar la profundización de la democratización del ejército e incrementar su capacidad de combate
c) de manera particular el Congreso exige la convocatoria más rápida de la Asamblea Constituyente

El Congreso llama a toda la democracia revolucionaria rusa a que se una en torno a los soviets y apoye al gobierno provisional enérgicamente en todo sus esfuerzos por fortalecer y ampliar las conquistas de la revolución.

                                                                           (Aprovat per 542 vots contra 126 i 56 abstencions el día 4 de juny de 1917)

                                                                                  Font: http://www.pts.org.ar/spip.php?article7192

"il.lustració"

Qüestions:

  1. Situeu el document en el context històric.
  2. Qui formava part del congrés?.
  3. A quins elements de la població es refereix el punt 2?.
  4. Resumiu els acords que es prenen.
  5. Qui presidia el govern en aquell moment?.
  6. Aquests acords donen suport al govern?
  7. Per què es fa una crida "a toda la democracia revolucionaria rusa"?. Es que hi havia desunió entre les forces revolucionàries?. Raona la resposta fent referència a les "Tesis d'abril".

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

Llamamiento del general Kornilov (25 de agosto de 1917)

Pueblo ruso: La madre patria está en trance de desaparecer. La hora final se acerca. Obligado a expresarme claramente, yo, el general Kornilov, afirmo que el gobierno provisional actúa bajo la presión de la mayoría bolchevique de los soviets, de pleno acuerdo con el estado mayor alemán, que, por un lado, planea un desembarco en la costa de Riga y, por otro, destruye el ejército y desorganiza el país.
Aquellos cuyo corazón late por Rusia, los que creen en Dios y en su Iglesia, rezan a Nuestro Señor para que se realice el más grande de los milagros, la salvación de nuestra patria natal.
Yo, el general Kornilov, hijo de un campesino cosaco, os digo que no deseo nada, solo la salvación de nuestra gran patria.
Juro que gracias a la victoria sobre el enemigo, podré llevar al pueblo a la asamblea constituyente en que decidirá su propio destino y elegirá su forma de gobierno.

                                                                                             Ferro, Marc: La revolución de 1917

  1. Situeu el context històric del text.
  2. Qui era l'autor del document?. Què pretén?
  3. A qui es dirigeix?
  4. A quins perills es refereix?
  5. A quins sentiments apel.la per aconseguir el suport a la seva acció?
  6. Comenteu si va tenir èxit, raonant la resposta.

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

        "Els bolxevics,   que han aconseguit la majoria de representants en els soviets d'obrers i soldats  a ambdues capitals, poden i han de prendre el poder a les seves mans. Poden fer-ho perquè la majoria dels elements revolucionaris a les dues principals ciutats és suficientment gran per arrossegar el poble darrere seu, per vèncer la resitència dels seus opositors i aixafar-los, i per aconseguir el poder i conservar-lo. Per als bolxevics, les tasques més immediates que cal dur a terme són: proposar una pau democràtica, repartir la terra entre els pagesos, restablir les institucions democràtiques i les llibertats que han estat malmeses i destrossades per Kerenski i formar un govern que ningú sigui capaç d'enderrocar. La majoria del poble està al nostre costat (...) Un govern exclusivament de bolxevics satisfarà la majoria dels pagesos.
            Per què els bolxevics han de prendre el poder en aquest precís moment? Perquè si es produís la imminent capitulació de Petrograd, les nostres oportunitats es veurien enormement reduïdes (...). Nosaltres no podem esperar l'Assemblea Constituent, ja que forçant la rendició  de Petrograd, Kerenski i companyia podrien obstruir la seva convocatòria. El nostre partit tot sol, apoderant-se del poder, pot assegurar la convocatòria de l'Assemblea Constituent. Seria ingenu esperar que els bolxevics aconseguessin una majoria "formal". Cap revolució no ha esperat això (...) La Història no ens perdonarà si nosaltres no prenem ara el poder".

                 Carta de Lenin als comités Centrals de Petrograd i Moscú del Partit Socialdemòcrata Rus (setembre 1917)

                          Font: SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Qüestions:

  1. Resumiu les idees principals del text, situeu l'autor i el context històric en què va ser escrit.
  2. A qui es dirigeix? Per què?.
  3. Lenin va aconseguir el suport del soviet de Petrograd i de Moscú?. Raoneu la resposta i expliqueu quines conseqüències va comportar.
  4. Era la mateixa situació amb la resta de soviets?
  5. Què significa "Seria ingenu esperar que els bolxevics aconseguessin una majoria "formal"?
  6. El text parla del govern de Kerenski, de la convocatòria d'una assemblea constituent i de la rendició de Petrograd.  Situeu aquests fets en el seu context històric tot explicant de quin govern es tracta, com es va aconseguir el poder i quin va ser el seu programa.
  7. Expliqueu quina va ser l'estratègia revolucionària de Lenin a la primavera-estiu de 1917, raoneu si la situació política de Rússia va evolucionar en el sentit que proposava Lenin i relacioneu-ho amb la Revolució d'Octubre i amb la promulgació dels primers decrets revolucionaris.
En acabar, podeu anar a la correcció de les qüestions 1,6 i 7.

 

• Llegiu el text següent  i responeu les qüestions:

                                                     Comunicado del Soviet de Petrogrado

Ciudadanos de Rusia: el Govierno Provisional ha sido depuesto. El poder del Estado ha pasado a manos del Comité Militar Revolucionario, que es un órgano del soviet de diputados obreros y soldados de Petrogrado y se encuentra al frente del proletariado y de la guarnición de la capital.

                                                                                                                  25 de octubre de 1917

  1. Quines forces polítiques i socials representava el Soviet de Petrogrado en aquest moment?
  2. Qui controla el Comiè Militar Revolucionari?
  3. Comenta les primeres mesures que va prendre el  govern revolucionari.
  4. Quines conseqüències van suposar aquestes mesures

"il.lustració"

 


Rússia



1918
gener

 

 

 

 

 



 juliol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1919

 

 


 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



La guerra civil russa i els brots revolucionaris a alguns països d'Europa (1918-1921)

                                                                                                                        castellano

La guerra civil russa

          Al novembre de 1917 es celebraven les eleccions a l’Assemblea Constituent que van guanyar el socialistes de Kerenski. La majoria de diputats manifesta l’oposició al govern de Lenin i l’enfrontament entre l’executiu i el legislatiu es va agreujant fins que el 6 de gener de 1918 el govern decreta la dissolució del parlament amb el suport de les milícies roges. Serà l’inici de la dictadura bolxevic (o, més pròpiament, de Lenin) i de la guerra civil perquè, de seguida, nombrosos grups polítics i forces socials (anarquistes, menxevics, socialistes reformistes, liberals, absolutistes), que no reconeixen el govern de Lenin, comencen a organitzar l'oposició armada en el territori que dominen i el caos s'apodera de Rússia.
             El govern bolxevic amb el seu exèrcit roig (organitzat per Trotski) controla una petita part del territori rus mentre per tot arreu sorgeixen governs autònoms que restauren l’Antic Règim i formen l'exèrcit blanc (cosacs i antics militars tsaristes),  o són territoris que es troben sota domini liberal, socialista o anarquista o, des de maig, de les tropes d’intervenció estrangera (franceses, angleses, poloneses, nordamericanes i japoneses) que no reconeixen la retirada de Rússia de la Guerra Mundial, volen assegurar els deutes acordats pel govern tsarista i tenen por de l’extensió de la revolució. De seguida, van establir un blocatge internacional contra la Rússia revolucionària. Entre uns i altres, el descontrol és absolut. El Terror Blanc anti-bolxevic s’imposa a mesura que van ocupant territori i s’enfronten al Terror Roig.  El govern, que enmig del descontrol no pot permetre cap tipus d'oposició, aplica una política dictatorial (censura, clausura de diaris i persecució d’aristòcrates, execució de la família del tsar, detenció d'opositors liberals, socialistes, menxevics i d’anarquistes per la Txeca -la policia política-), iniciava la construcció d'un nou tipus d'Estat quan al juliol de 1918 es reuneix el V Congrés General dels Soviets i es promulga la Primera Constitució de la República Federal Socialista dels Soviets on es regulen els drets “del poble treballador i explotat” i s'estableix el següent sistema representatiu:

  • Els integrants dels soviets dels pobles i  de les ciutats (a partir de 1922 tots membres del PCUS)  són elegits per sufragi directe i públic per tots els majors d’edat no sospitosos (el vot no està permès als possibles contrarevolucionaris   -nobles, burgesos i polítics de l’oposició-). La representació urbana –obrers-  té més pes que la rural -pagesos-.
  • Els soviets elegeixen als representants en el Consell dels Soviets.
  • El Consell dels Soviets elegeix als representants en el Congrés dels Soviets (el Parlament)  que es devia reunir un mínim de dos cops a l’any.
  • El Parlament elegeix als membres del Comitè Nacional Executiu.
  •  El Comitè Nacional Executiu  elegeix als membres del Consell dels Comissaris del Poble (govern) amb poder executiu i legislatiu.

           No hi ha, doncs, democràcia socialista ni separació de poders; sota la idea de dictadura del proletariat, hi ha, de fet, la dictadura del Partit Comunista (fins llavors, el bolxevic), l’únic partit progressivament legalitzat, sota la direcció de Lenin.  Des d’ara, també internacionalment, es separen definitivament els marxistes reformistes (socialdemòcrates)  del marxistes revolucionaris, els comunistes,  seguidors del PCUS  i integrants de la III Internacional (1919, Komintern).


           Però el problema més urgent del govern de Lenin en aquells moments era evitar la seva caiguda davant el caos generalitzat, la falta absoluta de control excepte en un petit territori, i la crisi econòmica. El retorn dels soldats havia comportar l’augment de l’atur i  un descens de productes industrials i la situació d’escassetat de bens de primera necessitat  es veia  agreujada per la pràctica d’autarquia que els camperols feien (les espoliacions dels exèrcits i la inexistència d’impostos senyorials inciten a no produir més dels que necessiten per l’autoconsum). Tot va provocar una fam i una mortaldat gravíssimes. Per això Lenin posa en marxa el denominat "Comunisme de guerra" segons el qual l’Estat assumia funcions productives i distributives amb la finalitat d’assegurar el proveïment a l’exèrcit roig i a les ciutats sota el seu control. Es va establir serveis estatals gratuïts (correus, telègraf, transport ferroviari) i el monopoli estatal de cereals (1918), que suposava el lliurament forçós dels excedents alimentaris  a l’Estat (que els comprava amb una moneda que no tenia cap valor). Aquesta situació de fam va provocar la desesperació  dels pagesos pobres de les zones no cerealistes i dels habitants de les ciutats, a punt per la rebel·lió i l’assalt als kulaks, obligant a crear piquets governamentals pel control, confiscació i recaptació d’impostos (als pagesos rics, també summament descontents). La nacionalització de totes les empreses industrials de més de cinc obrers va crear desacord entre els tècnics i la gestió obrera, i un descens de la producció encara més gran a pesar de l'enduriment de les condicions laborals (restricció dels drets sindicals i del dret de vaga). En fi, l’oposició interna al govern bolxevic augmentava dia rere dia, i encara que les mesures del comunisme de guerra van permetre assegurar el proveïment a l’exèrcit i a la població civil de les ciutats principals (especialment Petrograd i Moscú), no van impedir un continu retrocés de la producció industrial, una gran inflació, i, en definitiva,  el retorn a una economia de subsistència (amb intercanvis en espècie) enmig de la fam generalitzada. Molts bolxevics pensaven que el destí de la revolució estava en mans de la revolució mundial que salvaguardés la revolució russa (quan va arribar la fi de la guerra civil , però, es van trobar sols).

 

                    De seguida que es van començar a conèixer els fets d'octubre, l'impacta de la revolució russa  va ser immens a tot el món: per primera vegada hi havia un govern representant dels obrers i dels camperols, el somni s’havia fet realitat i per a milions d’obrers aquesta realitat va portar il·lusió i esperança, va enfortir la seva lluita i van poder  creure que un món millor era possible, però, l’impacta també va arribar a la burgesia i els capitalistes de tot el món van sentir por i es van sentir amenaçats perquè, de seguida, l’exemple revolucionari va tenir seguidors.

"il.lustració"

Alemanya




1918
novembre

 

 

 



1919

 

El fracàs de la revolució a Alemanya

                L’enderrocament de les potències centrals des de l’estiu de 1918 feia evident la inutilitat de prosseguir la guerra i a l’octubre es demana un armistici al president dels EEUU, Wilson, (que es nega a la pau per separat però elabora una sèrie de condicions -els 14 punts-). La crisi econòmica  i la influència de la revolució soviètica condueixen a aixecaments populars i a la formació de consells revolucionaris d’obrers i soldats que provoquen l’abdicació de Guillem II i la proclamació de la República (9 de novembre) presidida per Ebert. El dia 11 es sol·licita un armistici a les potencies (en base als 14 punts presentats per Wilson).
                 Al desembre, els marxistes revolucionaris de Rosa Luxemburg i Frederic Liebknecht preparen la revolució socialista i funden el Partit Comunista Alemany i un mes després es produeix la  insurrecció espartaquista a Berlin i altres ciutats, dirigida pels comunistes, que, minoritaris en els consells i sense el  suport dels soldats (que l’únic que volen és la pau) serà durament reprimida pel govern (segrest i i desaparició de R.Luxemburg i F.Liebknecht). Els socialdemòcrates guanyen les eleccions legislatives (39% dels vots/l’extrema esquerra n’obté el 5%) de la nova República de Weimar que haurà de signar el Tractat de pau segons el qual Alemanya era considerada responsable del conflicte i obligada a acceptar unes duríssimes condicions.

                                                                  La pau de Versalles
                 Les condicions de la pau van ser establertes en la conferència del palau de Versalles (iniciada al gener i signada per Alemanya al juny) de 1919, sense l’assistència dels països vençuts i sense tenir en compte els “14 punts” proposats pel president dels EEUU, Wilson, que tenia molt en compte les condicions de la petició d’armistici d’Alemanya i Àustria-Hongria. Tot al contrari, França  (Clemenceau) i  Gran Bretanya (Lloyd George) van aprofitar la situació per beneficiar-se del seu triomf, consolidar el seu domini del món i perpetuar la debilitat dels vençuts (especialment Alemanya). D’aquesta manera, els països vençuts no es van sentir moralment lligats per uns tractats que van considerar imposats sota la pressió de les baionetes.

Si voleu, podeu consultar un comentari històric del Tractat de Versalles.


 

Hongria



1918

 

1919




1920

 

El fracàs de la revolució a Hongria

            Hongria tenia una sèrie de problemes econòmics (escassa industrialització), socials (fort poder de l’aristocràcia terratinent  -que controla el Parlament davant el malestar de la minoria burgesa-, i  la pobresa dels pagesos i els obrers),  i polítics (de nacionalitats : magiars, els eslaus, alemanys) que la I Guerra Mundial va agreujar . A partir de 1917 les vagues, manifestacions  i aldarulls populars es succeeixen  i la influència de la revolució soviètica condueix a l’octubre de 1918 a la formació de consells d’obrers i soldats a Budapets que eleven la tensió fins que el 25 es forma el Consell nacional presidit per Karoly (amb el suport dels socialdemòcrates)  que inicia una política reformista (nova llei electoral y reforma agrària). El 16 de novembre es proclama la República però el govern  s’ha d’enfrontar a una situació de gran confusionisme que  no pot controlar (fronteres inexistents per l’ocupació de les tropes de l’Entente, crisi econòmica, oposició dels comunistes de Bela Kun).
            Al març de 1919 té lloc el cop d’estat comunista que posa en marxa mesures revolucionàries (abolició de la propietat privada industrial i agrària) que, de seguida, rep l’oposició dels trerratinents i dels pagesos (que aspiren a la propietat de la terra i estan descontents de les requises d’aliments per a les ciutats). Esclata la guerra civil (rebel·lió dels terratinents recolzats per França), que es complica per l'ocupació de Transilvània per tropes romaneses, que obliga a la dimissió de Bela Kun a l’agost. Contra el nou govern socialista (moderat) s’organitza el terror blanc contrarevolucionari que acaba definitivament amb  el socialisme reformista. La Pau de Trianon al juny de 1920 suposa per Hongria la pèrdua d’un 67% del seu territori i un 59% de la població.

 

Àustria

1918

 

1919

 

 

Revoltes a Àustria

           El procés de la guerra i l’impacta de la revolució soviètica provoca des de gener de 1918 una creixent oposició a la guerra amb vagues i manifestacions que condueixen a l ‘acceptació per part de l’emperador Carles II de l’armistici proposat per Alemanya. Però a partir d’octubre es precipiten els esdeveniments: la independència d’Hongria i una vaga general a Viena que condueix a què l’Assemblea Nacional proclami la República Democràtica (novembre), i sol·liciti l’armistici. La Pau de St. Germain (setembre 1919) serà una dura imposició: impossible la unió amb Alemanya, acceptació de la independència d’Hongria, Txecoslovàquia, Polònia i Iugoslàvia, cessió de territoris a Itàlia i l’expulsió dels Habsburg. Àustria es converteix en un petit Estat, una República Federal essencialment agrícola, dominada pels socialdemòcrates  a Viena i els conservadors a la resta del país.

 

Itàlia


1919


1920

 


1922

 

La lluita pel poder a Itàlia

           En els països vencedors, les vagues i manifestacions havien estat controlades pel govern que va recórrer a les forces armades i nombroses detencions, però a Itàlia la situació es va presentar molt més  greu. La IGM havia suposat moltes pèrdues humanes i molts ferits, deutes amb USA i Gran Bretanya i una important crisi econòmica que va comportar un gran nombre d’aturats. De seguida es va establir una lluita pel poder entre el Partit Socialista, els partidaris de Mussolini  i el Partit Popular (dirigit pel sacerdot Sturzo, en pro de reformes socials). A l‘estiu de 1920 Itàlia viu una situació pre-revolucionària amb ocupacions de fàbriques, vagues i manifestacions en les que intervenen, a més, els anarquistes, però la mobilització de les masses obreres i camperoles, mancades de direcció i dividides, es va refredant mentre  el Partit Socialista demana la convocatòria d’eleccions (que es demoren). Els enfrontaments entre socialistes i feixistes (recolzats econòmicament pels industrials), al carrer i al parlament, condueixen el 27 d’octubre de 1922  a la “Marxa sobre Roma” de les milícies feixistes, després de la qual Mussolini es nomenat cap de govern pel rei Victor Manel II. Va ser la primera dictadura feixista a Europa.

 

Rússia

 

 

1919

 

 

 

 


1921

 

 

La fi de la guerra civil russa

          Enmig de la crisis econòmica, la fam i la guerra civil, l’oposició de la població al govern de Lenin  continuava augmentant, però la guerra contra l’exèrcit blanc i les tropes estrangeres oferia millors perspectives.  De fet, la política intervencionista de les grans potències era contradictòria i difícil d’arribar a acords, i  de la mateixa forma passava entre els antibolxevics. A més, l’oposició dels camperols als terratinents va ser constant, igual que la dels nacionalistes als absolutistes i liberals centralistes. Aquesta desunió i la falta de suport popular al sector antibolxevic va permetre el triomf del govern de Lenin que, a poc a poc, va anar controlant cada vegada més territori fins que al 1921 les tropes estrangeres van  abandonar l’URSS acordant la creació d’un “cordó sanitari”, és a dir, l’aïllament de l’URSS a tots els efectes, esperant l’enfonsament per sí mateixa ara que, després del fracàs dels intents revolucionaris en diversos països europeus,  la possibilitat d’ajuda internacional ja no seria possible.

"il.lustració"
"il.lustració"

 

 Conseqüències de la I Guerra Mundial

 

 

              A partir de 1920 -els feliços anys 20-, un cop signats els tractats de pau, semblava que seria possible un retorn a la “normalitat” , un restabliment de l’ordre socio-polític establert.  I és que, aparentment, havien disminuït les tensions socials  existents, degut a reformes a l’Europa Occidental que satisfeien les reivindicacions sindicalistes (reducció de la jornada laboral, més impostos sobre les rendes altes, subsidi d’atur),  i a reformes agràries a l’Europa oriental davant l’amenaça revolucionària (expropiació amb indemnització dels grans terratinents i repartiment de terres entre la pagesia encara que, finalment, quan es va controlar el perill revolucionari no es van aplicar a Polònia ni a Hongria). I,  políticament, havien triomfat les democràcies parlamentàries (establiment de Repúbliques democràtiques en els nous països: Alemanya, Àustria, Polònia, Txecoslovàquia). Semblava, doncs, que el liberalisme havia triomfat segons els principis de respecte a les nacionalitats i l’increment de les llibertats (el vot femení entre elles).  
            Però, des de la perspectiva històrica que tenim ara, la IGM havia provocat una sèrie de profundes transformacions que anirien revelant-se a llarg termini i que iniciaven l’entrada en una nova època (el segle XX) caracteritzada per:

  • La pèrdua de l’hegemonia econòmica europea perquè:
    • La guerra havia suposat per Europa pèrdua de mercats i, per tant, transformacions del comerç mundial ja que els països no europeus (USA; Canadà, Argentina, Japó) es van encarregar  d’abastir als bel·ligerants i les seves colònies, augmentant la producció de manufactures i d’aliments.
    • La guerra va produir greus dificultats per la reconstrucció econòmica europea (que durant els primers anys de la postguerra va ser deficitària) degut a :
      • pèrdues entre 9-13 milions de persones
      •  destrucció d’un 25% de la riquesa nacional per les destrosses en les comunicacions, mines, fàbriques i camps de conreu.
      • endeutament:
        • especialment amb USA. Alemanya, ja endeutada durant la guerra abans de la intervenció nord-americana, va sol·licitar nous préstecs per pagar les indemnitzacions a França i a Gran Bretanya, els quals  devien servir perquè aquests països paguessin els diners que els EEUU els  havien prestat durant la guerra. Quan al 1920 Alemanya decideix cancel·lar els deutes (“suficient tribut de sang”), USA interrompeix la concessió de crèdits i s’enfonsen les divises europees.
        • pèrdua de les inversions estrangeres
        • greu pèrdua de les reserves d’or
        • pressupostos deficitaris
        • balança comercial deficitària
      • inflació per l’increment de bitllets durant el conflicte
    • La pèrdua de l’hegemonia política europea perquè:
      • Europa està cada vegada més dividida. A l'anterior divisió entre països avançats i països endarrerits econòmicament, s'afegeixen ara l'oposició entre els països capitalistes i el nou estat socialista, i la insatisfacció dels països vençuts que davant l'orgull dels vencedors es cada vegada més gran.
      • Augmenta la conflictivitat social  (s’incrementen les desigualtats socials per l'enriquimen de la minoria i l'empobriment de la majoria)
      • Augmenten els enfrontament  polítics (hi ha un gran ressentiment de les masses de combatents contra els dirigents)
      • Durant els primers anys de la postguerra els països colonialistes no va poder abastir els mercats colonials que passen a dependre d’altres potències extra europees (la pèrdua de mercats suposa una pèrdua d’influència política). USA passa a controlar els mercats americans i Japó els asiàtics.
    • La conversió dels EEUU en la primera potència mundial, tant a nivell econòmic (enriquiment durant la guerra i la postguerra), com polític (la victòria de la I GM li dóna un prestigi militar extraordinari).
    • La decadència del liberalisme i de la ideologia liberal:
      • S’abandona el liberalisme econòmic davant la necessitat una intervenció creixent de l’Estat pel control de preus, la reglamentació del comerç exterior (el proteccionisme), la intervenció en assumptes laborals i  la creació d’empreses estatals (serveis bàsics).A tot arreu s’imposa una política econòmica autàrquica degut a les transformacions del comerç mundial i l’abandonament del comerç multilateral  pel bilateral (solament es compra al països que et compren i per quantitats equivalents).
      • L’estabilitat social dels primers anys va ser solament aparent, de seguida torna la conflictivitat i la radicalització en els enfrontaments socials i polítics. L’ordre social no es recupera. S’abandona progressivament la idea del pacte social  i la creença en l’anivellació social a base de l’esforç individual i la igualtat de drets i oportunitats.
      • Es perd la fe en el progrés i la confiança en la Raó. L’exaltació de l’individu deixa pas a l’exaltació de les masses. La vida humana  perd  valor després dels horrors de la IGM.
      • El sistema  de democràcia liberal parlamentària entra en decadència  tant per la instauració del socialisme comunista com per l’ascensió del feixisme.
    • La renúncia a la guerra com un  mitjà per resoldre els conflictes internacionals que preveia la Societat de Nacions  de Ginebra creada en Versalles  (1919) també es va comprovar una il.lusió efímera perquè,  de seguida,  va mostrar una carència de força per imposar-se, començant perquè l’absència dels EEUU (que no van voler participar-hi per la limitació que suposava en la seva política exterior), la va convertir en un simple  instrument  de França i Gran Bretanya (que juntament amb Itàlia i Japó eren els 4 membres permanents del Consell de la SDN).

Exercicis


• Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

“Yo recuso los créditos de guerra demandados, protestando contra la guerra, sus responsables y sus dirigentes; contra la política capitalista que la ha suscitado, contra los objetivos que ella persigue, contra los planes de anexión, contra la violación de la neutralidad belga y luxemburguesa, contra la dictadura militar, contra el olvido del deber social y político, del que el Gobierno y las clases dirigentes siguen siendo hoy culpables...”     
           
                                                                     Declaración de Karl Liebknecht, 2 de diciembre de 1914

  1. Quina és la idea principal del document?
  2. Indiqueu la ideologia de l'autor raonant en quina idea del text us baseu.

 


• Comenteu el quadre següent:

Resultat de les eleccions a l'Assemblea Constituent (novembre 1917)

partits

diputats

Socialrevolucionaris

410

Bolxevics

175

Kadetts

17

Menxevics

16

Altres

86

 

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

“Art. I. Alemania, Austria-Hungria, Bulgaria y Turquía, por una parte, y Rusia por la otra parte, declaran que el estado de guerra entre ellos ha concluido. Están determinadas a vivir de ahora en adelante, en paz y en nueva amistad
Art. II. Las partes contratantes cesarán toda agitación y propaganda contra el gobierno, o la organización del Estado y del ejército de las otras partes(...)
Art. IV. Alemania está dispuesta, tan pronto se haya concluido la paz general y se haya realizado la completa desmovilización rusa
Art. V. Rusia realizará la completa e inmediata desmovilización de su ejército, incluidas aquellas partes del ejército recientemente formadas por el gobierno actual.”
                                                                                              Tratado de Brest-Litovsk, 3 de marzo de 1918    

  1. Què representa aquest document?
  2. A quin nou govern es refereix l'article V?
  3. Què va suposar per a Rússia l'acceptació del document?.
  4. Correspon a la petició de pau que fa presentar el govern a l'octubre de 1917?. Raona la resposta.
  5. Per què ho va fer?     
  6. Quina actitud van prendre els seus antics aliats?


• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

“Toleramos el terror organizado. Esto debe, francamente, admitirse. El terror es una necesidad absoluta durante épocas de revolución. Nuestra aspiración es luchar contra los enemigos del gobierno soviético y de la nueva forma de vida. Juzgamos rápidamente. En la mayoría de los casos solamente un día pasa entre la aprehensión del criminal y su sentencia. Cuando se está enfrentado con evidencias criminales, en casi cada caso confesiones, qué argumento puede tener mayor peso que la propia confesión de un criminal.”

                               Entrevista en "Novaia Zhizn" al jefe de la CHEKA, Felix Dzerzhinsky, el  14 de julio, 1918

  1. Tipus de font.
  2. Context històric
  3. Que s'entenia per "terror organizado". Qui l'exercia?
  4. Quins eren els enemics del govern soviètic?
  5. Comenta les causes que justificaven el terror segons el cap de la Cheka.

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

En lloc de les institucions representatives, fruit d'eleccions populars, generals, Lenin i Trotski, han imposat els soviets com l'única i autèntica representació de les mases treballadores. Pero (...) sense eleccions generals, sense una llibertat de premsa i de reunió il.limitades, sense una lluita d'opinió lliure (...) la burocràcia queda com a únic element actiu. (...) algunes dotzenes de caps del partit, animats per una energia indomable i per un idealisme sense fronteres, dirigeixen i governen (...). Això és, en el fons, un govern de camarilla, una dictadura, pero no la dictadura del proletariat, sinó la dictadura d'un grapat de polítics, la dictadura en sentit burgès, en el sentit del domini jacobí (...)

                                                                                                                         Luxemburg, R.: La Revolución Rusa, 1918

    1. Comenteu el context històric del document.
    2. Quina és la idea fonamental del document?
    3. Qui era R. Luxemburg?. Comenteu el que sabeu sobre la revolució que va dirigir.
    4. Com afectaven els fets revolucionaris a Europa (1918-19) en els esdeveniments de Rússia?

 

 

• Observeu el mapa i contesteu les qüestions següents:

mapa


Qüestions:

  1. Comenteu el mapa d’Europa de l’any 1923 i indiqueu quins territoris han canviat de sobirania des de 1914. Expliqueu en concret els canvis soferts per les antigues potències centrals.
  2. Aquestes modificacions territorials van ser el resultat dels tractats imposats als vençuts després de la Primera Guerra Mundial i també de la pau de Brest-Litovsk.Expliqueu els trets més rellevants d’aquests tractats.
  3. Expliqueu en quina situació política, econòmica i social va quedar Alemanya després de la Primera Guerra Mundial i relacioneu-la amb l’ascens del nazisme.

                                                      Font: SÈRIE 5 PAAU. LOGSE Hª DEL MÓN CONTEMPORANI 1998

• Comenteu  les dades següents sobre les víctimes de la IGM:

 

Imperios centrales

Aliados

Soldados

Muertos:                  4.386.000
Heridos:                   8.388.000
Desaparecidos:        3.629.000

Muertos:                 5.520.000
Heridos:                12.831.000
Desaparecidos:        4.121.000

Civiles

Alemania                   760.000
Austria-Hungría         300.000
Bulgaria                    275.000
Turquía                 1.000.000

Bélgica                         30.000
Gran Bretaña                31.000
Rusia                     10.000.000
Serbia                         650.000
Francia                         40.000
Grecia                         132.000
Rumania                      275.000

font:  http://luisvia.org/?p=1144

 

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

           La diferència fonamental entre el parlamentarisme i el poder dels soviets és ja coneguda. Aquests no concedeixen cap dret polític a les classes no productores (...) el país és governat pels soviets, elegits per la població treballadora als llocs de treball, a les fàbriques i als tallers, a les mines i als pobles (...) La sobirania més alta a la república comunista correspon al Congrés dels Soviets. (...)
           L'experiència ens ensenya que allà on la burgesia gaudeix de tots els seus drets els utilitza per enganyar la classe obrera i camperola. Perquè, com la burgesia té a les seves mans la premsa i disposa de grans riqueses, pot corrompre els funcionaris (...) i organitzar les coses de tal manera que cap part del poder no quedi fora de la seva influència.
           Aparentment  tot el poble participa a les eleccions, però sota aquesta ficció s'amaga el domini del capital, que presumeix de donar al poble el dret del sufragi i totes les llibertats democràtiques i en el fons només es preocupa de mantenir els seus privilegis (...) i, malgrat el sufragi universal, el poder és en mans dels grans potentats.

                                                                                               Trotski, L.: El nuevo estado ruso (1921)

  1. Comenteu el context històric del document.
  2. Quina és la idea fonamental del document?
  3. Quina diferència hi ha entre la democràcia burgesa i el sistema soviètic que planteja l'autor?
  4. Què era la dictadura del proletariat segons Trotski?
  5. On va quedar plasmat jurídicament aquest sistema polític?
  6. Qui era Trotski?. Comenteu el que sabeu sobre la revolució que va co-dirigir.
  7. Compareu aquest document amb el de R.Luxemburg
  8. Com van afectar els fets revolucionaris de Rússia a Europa?

 

• Comenteu el text següent:

Los trabajadores de la ciudad y en parte de los pueblos se estremecen de hambre. Los trenes, prácticamente, no circulan. Las casas se pudren y se caen. Las ciudades están llenas de inmundicias. Las epidemias se extienden y en todas partes la muerte cosecha  sus víctimas. La industria ha quedado completamente destruida.

                                                                                                                                         Diari "Pravda", 1921

 

• Llegiu el text següent:

                                                             La tragedia de un pueblo
             El historiador Orlando Figes ha rastreado durante años los entresijos de la revolución soviética de 1917. Aspectos poco conocidos y a menudo ocultados de los primeros tiempos del régimen bolchevique, como la hambruna de los años veinte, el ostracismo intelectual o la explotación infantil salen ahora a la luz con el libro "La Revolución rusa (1891-1924)", que acaba de presentar la editorial Edhasa.
            En la primavera de 1921, una cuarta parte del campesinado de la Rusia soviética se estaba muriendo de hambre. La hambruna no sólo afectó a la región del Volga, sino también los Urales y las cuencas del Kama, el Don, Bashkiria, Kazajstán, Siberia occidental y el sur de Ucrania. La hambruna vino acompañada por el tifus y la cólera, que mataron a centenares de miles de personas ya debilitadas por el hambre.  Las regiones más afectadas estaban en las estepas del Volga. En la provincia de Samara, casi dos millones de personas (tres cuartas partes de la población) murieron de hambre en el otoño de 1921 según se dice: 700.000 murieron, de hecho, a final de la hambruna (...). En toda la región del Volga los campesinos hambrientos recurrieron a comer hierba, maleza, hojas, musgo, cortezas de los árboles, cubiertas de tejados y harina hecha con bellotas, serrín, barro y estiércol de caballo. Mataron el ganado y cazaron roedores, gatos y perros. En las aldeas había un silencio mortal. Los esqueletos, los niños con sus vientres hinchados, yacían silenciosamente como perros que van a morir. (...)

                                                                    Una huida imposible
            Enormes multitudes convergían en las estaciones de ferrocarril con la vana esperanza de coger un tren que los llevara a otras regiones, Moscú, el Don, Siberia, casi a cualquier parte, en la medida en que se rumoreaba que allí había comida. No sabían que todos los transportes procedentes de la región de la hambruna habían sido detenidos siguiendo órdenes de Moscú para limitar la extensión de las epidemias (...).  El hambre convirtió a algunas personas en caníbales. Éste era un fenómeno mucho más común de lo que los historiadores han asumido hasta ahora. En la región bashkir y en las estepas en torno a Pugachov y Buzuluk, donde la hambruna llegó a su grado peor, se informó de millares de casos. También resulta claro que la mayor parte de los casos de canibalismo no fueron señalados. El fenómeno realmente comenzó con el inicio del invierno, en torno a noviembre de 1921, cuando las primera nieves cubrieron los últimos sucedáneos alimenticios que había en la tierra y ya no quedó nada para comer. Las madres, desesperadas por alimentar a sus hijos, cortaron miembros de los cadáveres y cocieron la carne en cazuelas. La gente comía a sus propios parientes, a menudo a sus hijos pequeños, que eran generalmente los primeros que morían y cuya carne resultaba particularmente tierna. En algunas aldeas los campesinos se negaron a enterrar a sus muertos: almacenaron los cadáveres, como tanta comida, en sus graneros y establos. A menudo pidieron a los trabajadores que proporcionaban ayuda que no se llevaran los cadáveres y que, por el contrario, les permitieran comérselos.
            Hasta julio de 1921, el Gobierno soviético se negó a reconocer la existencia de la hambruna. Era un motivo importante de vergüenza. Como en la crisis de 1891, se prohibió a la prensa incluso que utilizara la palabra "hambre". Se siguió informando de que todo estaba bien en el campo después de la introducción de la NPE. Esta política deliberada de descuido resultó incluso más pronunciada en Ucrania: aunque la hambruna era generalizada allí en otoño de 1921, Moscú continuó exportando grandes cantidades de grano al  Volga hasta el verano. (...)
            Uno de los legados más tristes de la Revolución fue la inmensa población de huérfanos que vagabundeaba por las calles de todas las ciudades. En 1922, se estimaba en siete millones el número de niños que vivían a la intemperie en estaciones, casas abandonadas, lugares en construcción, vertederos, sótanos, alcantarillas y otros agujeros miserables. Estos niños, vestidos con harapos y descalzos, cuyos padres habían muerto o los habían abandonado, eran un símbolo del hundimiento social de Rusia; incluso la familia había sido destruida.  Los huérfanos de la Revolución eran una terrible caricatura de la infancia que habían perdido. La lucha por la supervivencia en las calles les obligaba a vivir como adultos. Tenían su propia jerga, grupos sociales y códigos morales; niños de apenas 12 años se "casaban" y tenían sus propios hijos; muchos eran alcohólicos crónicos, heroinómanos o cocainómanos; la mendicidad, el juego, los pequeños delitos y la prostitución eran los medios gracias a los que sobrevivían (...). Había una estrecha relación entre ellos y el mundo criminal; bandas de niños robaban de los puestos del mercado, asaltaban a los transeúntes, vaciaban los bolsillos de la gente e irrumpían en las tiendas y en las casas (...).

                                                                                                                              "La Vanguardia"   08/10/2000

 

• Llegiu el text següent  i reponeu les qüestions:


              La revolució russa de 1917 no podia haver estat, primordialment, una revolució anticapitalista perquè el capitalisme rus era massa débil per constituir l’oposició principal als revolucionaris. De les dues revolucions de 1917, la primera va ser contra el tsarisme, i va posar punt final a la vella autocràcia dels tsars sense substituir-la per una estructura viable. La caiguda del tsar va arrossegar amb eIla el poder de l`aristocracia terratinent i la burocràcia mitjançant el qual havien governat els tsars, deixant un buit que va ser omplert temporalment per les revoltes camperoles i l’exercici de  l’autoritat a les ciutats pels soviets de treballadors (...] El control socialista es va establir, doncs, a la Unió Soviética com a successor no del capitalisme, sinó del domini autocràtic i feudal, i en oposició a un gran nucli d’opinió socialista. Els bolxevics es van dedicar a construir una nova Rússia sobre les runes d’una societat precapitalista, però amb un bagatge teòric segons el qual el socialisme era considerat com a successor del capitalisme i fonamentat sobre la base d’un proletariat industrial poc desenvolupat.     
 
GEORGE D. H. COLE.: Història del pensament socialista, vol. V Comunisme i socialdemocràcia.

  1. Exposeu les idees centrals d’aquest text historiogràfic.
  2. A quines revolucions es refereix G. D. H   Cole? Quan van tenir lloc? Expliqueu les seves característiques.
  3. Al text es fa esment als bolxevics.Oui eren? Escriviu-ne el nom d'algun dels dirigents.
  4. També hi ha una referència als soviets. Què eren els soviets? Quin paper van tenir en la  Revolució Russa?
  5. Segons G. D. H   Cole la revolució bolxevic no responia a les previsions revolucionàries d’un  gran nucli d'opinió socialista Per què?

 

 

• Comenteu el text següent:

La revolució russa de 1917 constitueix un punt decisiu en la història, i bé pot ser considerada pels futurs historiadors com el major esdeveniment del segle XX.(...) Va representar el primer desafiament obert al sistema capitalista, que havia arribat al seu zenit a Europa a la fi del segle XIX.  El fet que tingués lloc en el moment més crític de la primera guerra mundial, i en part com a resultat de la mateixa guerra, no va ser  una coincidència(...).
                                                                                               Carr, E.H. : La revolución rusa

 

"il.lustració" l

 

 

 

 

 

Examen

1. Anàlisi del text següent:


Los Estados Unidos de América, el Imperio Británico, Francia (...), potencias designadas en el presente tratado como las principales potencias aliadas  (...) de una parte, y  Alemania de otra, han convenido las disposiciones siguientes:
Artículo 45.- En compensación de la destrucción de las minas de carbón del norte de Francia(...) Alemania cede a Francia la propiedad entera y absoluta de las minas de carbón situadas en el Sarre (...)
Art. 119.- Alemania renuncia, en favor de las principales Potencias aliadas, a todos sus derechos y títulos sobre sus posesiones de Ultramar.
Art. 171.- Estan igualmente prohibidas la fabricación y la importación en Alemania de carros blindados, tanques o cualquier otro ingenio similar que pueda servir a fines bélicos...
Art. 231.- Los gobiernos aliados declaran, y  Alemania reconoce, que Alemania y sus aliados son responsables de todas las pérdidas y de todos los daños sufridos por sus naciones como consecuencia de la guerra, que les ha sido impuesta por la agresión de Alemania y sus aliados.
Art. 232.- Los Gobiernos aliados exigen  y Alemania adquiere el  compromiso de que sean reparados los daños ocasionados a la población civil de los paises aliados, y a sus bienes.     
               
                                    Font: http://temasdehistoria.es/texo_1_bach/comentariodetextoresueltoVersalles.pdf


1. Situa el context històric del document  i explica  amb les teves paraules què estableixen els artícles 119
     i 232.  (1,5p)
2. Quines són les causes d'aquest  document?.  (0,5p)
3. Quin nom va rebre aquest Tractat?.  Quins eren els aliats d'Alemanya?. (1p)
4. Quines conseqüències va comportar aquest Tractat en Alemanya? (1p)

 

2. Qüestions sobre els mapes:
  Després d'observar -los, indica la cronologia dels mapes i identifica amb el nom corresponent els països numerats. (2p)

mapes

 

3.   Anàlisi del text següent:  

                                                               DECRETO SOBRE LA TIERRA
Queda, abolido para siempre el derecho de propiedad privada sobre la tierra (...). Todas las tierras del Estado, de la corona, del zar, de los conventos, de las posesiones de mayorazgos (grandes propiedades nobiliarias), de los campesinos,etc son enajenadas(1) sin indemnización,  se convierten en patrimonio de todo el pueblo y pasan en usufructo(2) de todos los que las trabajan.
 (1) Enajenadas: nacionalitzades.
(2) Usufructo: dret que té una persona a quedar-se les rendes d'una propietat  encara  que  no sigui seva.

  1. Situa el context històric del document. (0,5p)
  2. Digues quina és la idea principal. (0,5p)
  3. Quin tipus de sistema social i polític  tenia aquest país 3 mesos abans d'aquest decret?. (1p)
  4. Qui era i a quin partit polític pertanyia l'autor d'aquest text ?  (0,5p)
  5. Explica altres mesures que va emprendre el partit polític governant i quines conseqüències van comportar tots aquests canvis. (1 ,5p)

 

En acabar, podeu anar a la correcció

 

"Il.lustració"

 

 

 

 

Pel.lícules i enllaços

 

 

"il.ustració"Enllaços d'interès

Tornar a l'índex de Primer de Bat                          Tornar a l'Index General